El retorn de Sherlock Holmes

El retorn de Sherlock Holmes

· · ·
El 1894, amb la publicació de «El problema final» (inclòs a «Les memòries de Sherlock Holmes»), Sir Arthur Conan Doyle creu haver-se desempallegat del seu odiat Sherlock Holmes, i poder dedicar-se per fi a escriure novel·la històrica, a la manera de les del seu admirat Sir Walter Scott. Però el problema —si és que va ser mai real— no se li va arribar a resoldre, ja que els lectors, que no acceptaven d'ell la seva «altra» obra literària, el van obligar a escriure noves aventures protagonitzades pel famós detectiu de Baker Street. A part les raons de tipus sentimental —la seva mare era una admiradora fervent de Holmes i Watson—, les raons econòmiques —els seus relats eren dels més ben pagats— el van menar, al cap de vuit anys, a escriure la novel·la «El gos dels Baskerville», que es referia a un episodi anterior a la mort de l'heroi, i tres anys més tard a escriure la sèrie de relats curts recollits amb el títol de «El retorn de Sherlock Holmes» i publicada per entregues entre 1903 i 1904, en «The Strand Magazine». Al primer d'aquests relats, «La casa buida», després d'explicar-nos que Holmes en realitat no va morir, Watson l'acompanyarà, contra el malvat professor Moriarty. A «L'armador de Norwood», a «Els ballarins», a «El ciclista solitari» i a «L'escola Priory», Mr. John Hector McFarlane, Mr. Hilton Cubitt —en una curiosa intriga en què uns ballarins tenen un gran significat semiòtic—, Miss Violet Smith i el Dr. Thorneycroft Huxtable acudeixen en busca d'ajuda, cosa no gens fàcil si a més hi ha per entremig l'inspector Lestrade. Després, Holmes ajudarà Stanley Hopkins a aclarir la misteriosa mort del caçador de foques i balenes Peter Carey, conegut com a «Peter, el Negre». Amb els relats titulats «Charles Augustus Milverton», «Els sis Napoleons», «Els tres estudiants», «El pinça-nas d'or», «El tres-quarts desaparegut», «Abbey Grange» i «La segona taca» es tanca la sèrie. En aquests relats Holmes continuarà amb el seu típic raonament i el seu procés de deducció, sorprenent com sempre el Doctor Watson i, per descomptat, els lectors, als quals proporcionarà fins i tot unes claus perquè, si ho volen, el puguin imitar. En alguns dels darrers relats, Sir Arthur Conan Doyle ha anat introduint-hi reproduccions de textos cal·ligràfics, gravats i dibuixos que es complementen amb el text. No cal pas ser un Peirce —vegeu, si no, el llibre de Thomas A. Sebeok i Jean-Umiker-Sebeok, «Sherlock Holmes i Charles S. Peirce. Un mètode de la investigació», publicat en traducció castellana— o un Umberto Eco, per detectar intencions semiòtiques en els relats del creador de Sherlock Holmes. Intencions que queden prou explícites en les xifres dels títols: «sis», «tres», «dos» (pinça-nas), «tres-quarts» i «segona», i «Abbey Grange» i «Charles Augustus Milverton», paraules de cinc, sis, set, vuit i nou lletres, respectivament. Tot plegat, però, no deixa de ser una simple deducció holmesiana: és al lector a qui correspon de fer altres deduccions, o simplement limitar-se al plaer de la lectura, lineal, d'aquestes divertides històries.
Estamos enviando el reporte, aguarda un momento.
Hemos recibido el reporte
Intenta descargarlo nuevamente dentro de unas horas

Gracias por tu colaboracion
Debes esperar un momento para poder enviar otro reporte.